Desnonaments 0

 El clam social contra la injustícia dels desnonaments ha arribat a aconseguir suavitzar lleugerament la posició del govern davant el problema. Això ha  donat un respir a algunes de les famílies en aquesta situació. Ara el nombre de desnonaments ha disminuït, tot i que els bancs, recolzant-se en la legalitat vigent, continuen desnonant famílies. Queda encara pendent l'aprovació de la dació en pagament al Congrés dels diputats.  

Durant els més de dos anys de lluita de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, de la qual n'és portaveu l'Ada Colau, molts desnonaments han restat aturats. Malgrat que la llei hipotecària vulnerava el dret europeu sobre el tema i era contrari als drets humans defensats per l' ONU, aquesta continuava vigent. La notícia del dia 9 de novembre al diari El País ho explicava. Fins que no s'han fet sentir les veus de milers d'afectats i també la dels col·lectius implicats en les execucions hipotecàries a través dels mitjans de comunicació, el govern no ha decidit canvis en la legislació. 

 Jutges, com per exemple Santiago Vidal, volien evitar el miler de desnonaments mensuals que hi havia. Per això a  l'entrevista a Rac 105, del 8 de novembre, va demanar que mentre els legisladors es posaven d’acord en les reformes a la llei hipotecària, s’aprovés una moratòria. Ja a la notícia Los jueces denuncian los abusos del sistema español de deshaucios del diari El País del dimecres 24 d'Octubre, es parla que cal reformar un sistema de cobrament de crèdits hipotecaris desfasat, que ha donat lloc a 350.000 execucions hipotecàries en només 4 anys. Com es diu en el diari el País de 8 de novembre, de moment, el govern del PP i el partit de l'oposició, PSOE,  han pactat unes petites reformes a la llei hipotecària, encara que siguin considerades insuficients pels afectats, tal com va sortir publicat al diari 20 minuts del divendres 16 de novembre. La dació en pagament encara no ha estat reconeguda, i és el que la plataforma d'Afectats per la Hipoteca, demanen a la Iniciativa Legislativa Popular que encapçalen i de la qual hi ha fins i tot polítics que en són fedataris, com ara Alfred Bosch d'Esquerra Republicana de Catalunya. 

Les entitats financeres diuen que no hi poden fer res, i alguns, com ara Santiago Rodríguez, director d'una agència de Bankia, es queixen dient que els bancs no tenen diners, perquè els que han prestat no els han estat retornats, i que hi ha persones que han tret profit de la situació. Aquesta és una de les opinions que esgrimeixen els bancs com a excusa per no acceptar la dació en pagament.

Plaça de la Vila de Gràcia  29 de Març del 2012
Fotografia realitzada per Anna Repiso

El drama social viscut per tanta gent, com els que es descriuen als reportatges dels diaris, per exemple en La Vanguardia al seu Magazine del 21 d' octubre o a l'article del País del 25 d'octubre.

Gian Piminchumo Jara a l'entrevista en exclusiva que se li va fer el passat 1 de desembre, va afirmar que va haver de deixar els estudis perquè la mare no els podia pagar. Els van endarrerir el desnonament, però només fins d'aquí a dos anys.  En el moment en que es reprengui, l'Ajuntament els acollirà en un pis durant el període de sis mesos.

Un altre exemple és el cas d'un treballador autònom, taxista, que va perdre la seva llicència del taxi i el pis. Tal com va explicar el seu company de feina en unes declaracions, no tindran  solució, ni fàcil ni immediata, perquè cal que tinguin present, que la moratòria a què fa referència el decret, no és més que per a determinats casos extrems i no per a tots. 

Només la dació en pagament pot deixar tranquils a una majoria, encara que la situació d'extrema necessitat d'alguns no tindrà solució, malgrat tot, sinó hi ha una ajuda social important.

El Banc dels Aliments, una entitat que podria ajudar a les famílies sense pis, a donar-los menjar, no tenen cap espai ni facilitat per a fer-ho.

La Plataforma en contra dels desnonaments és l'únic suport que tenen els afectats, fan el que faci falta i estan sempre davant la porta dels pisos per evitar els desnonaments. La Plataforma  dóna suport legal i humà a tots els qui demanen el seu ajut i ho necessiten.

Fa més de dos anys que la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca ha començat a funcionar. Al principi eren pocs els casos de les persones que les feien fora de casa seva, però a mesura que ha anat avançant el temps, els casos augmentaven cada dia més, fins el punt que en aquests moments havien arribat a xifres impressionants. Tal com diu el diari El País, a l'article publicat el dia 5 de novembre de 2012, explica que en un jutjat de Madrid s'han fet, més o menys, 1200 desnonaments aquest últim any.

Els diaris s'han fet ressò del clam popular contra els desnonaments durant aquests últims mesos de forma gairebé contínua, però no és l'únic mitjà que ho ha fet. A Telecinco ha estat i segueix estant tema de debat al programa El Gran Debate moderat per Jordi González. En un altre registre, en aquest cas d'entreteniment, a la mateixa cadena, una sèrie de televisió anomenada Aida,, va dedicar un dels seus capítols, el del passat 11 de novembre, a un cas de desnonament. 

El drama dels desnonaments

De nou el tema dels desnonament és present en els mitjans de comunicació, en aquest cas a la pàgina web de Telecinco.es. Ens mostren un altre cas amb problemes econòmics i que han hagut d'abandonar el seu habitatge perquè la seva família no disposa dels suficients diners per pagar el pis. El nen de 8 anys, Aaron, i la seva mare, Martina, han ofert una entrevista on expliquen quina és la seva situació. Es tracta d'una entrevista molt dura i amarga ja que es mostra com esta patint un nen de tan sols 8 anys per qüestions de problemes de diners.

El marit de Martina continua treballant però ella no. Els van fer fora del seu propi pis i van decidir buscar un pis de lloguer Peró el seu principal problema és que deuen 90.000 euros al banc. Han obtingut ajuda per part de la plataforma stop desnonaments d'Almeria, aconsellen als pares que han de fer davant aquesta situació i també proporcionen ajuda psicològica al nen de 8 anys.

Aaron, de 8 años: “Mi madre me ha prometido que nunca viviremos debajo de un puente”

 

• Tiene 8 años, las ideas claras y el corazón muy grande

 

  30.11.12 | 18:11h. Noelia Camacho, Ana Martín, David Jiménez |

Habla un niño desahuciado de Almería. Tiene 8 años, las ideas claras y el corazón muy grande. Asistimos a una charla entre su madre y él. No hace falta más para echarse a llorar. Oírlos es una lección amarga. Así es un desahucio visto por los ojos de un niño.

“Te lo he prometido siempre, en la calle nunca vas a estar. Porque yo no voy a dejar que estés en la calle…”. Es la promesa de Martina a Aaron, su hijo de 8 años. Viven en Almería, de alquiler, después de que el banco les quitara la casa. Les costó 150.000 euros y al principio podían pagar las letras de 700 euros mensuales, pero tras la revisión se duplicaron. “Y había que elegir entre pagar o comer”.

El marido de Martina sigue teniendo trabajo pero ella no. Al echarles a la calle buscaron un alquiler pero su gran problema ahora es la deuda con el banco: 90.000 euros. Piden la dación en pago. Todo esto lo traduce Martina al lenguaje de los niños: “¿Cómo pueden recuperar su deuda? Cogiéndonos la casa… A lo mejor ellos tienen más dinero, pero nosotros somos más felices con lo poco que tengamos”, sentencia.

La Plataforma Stop Desahucios de Almería los ayuda en todo lo que pueden. Una psicóloga voluntaria, Sandra Amate, habla con el niño siempre que lo necesita. Ella aconseja a todos los padres en esta situación que sean sinceros, que cuenten a sus hijos la verdad, adaptando el discurso a su edad. Hoy le pregunta a Aaron: “¿Entiendes lo que está pasando en casa? ¿Entiendes por qué os quieren quitar la casa?”, le pregunta.  “No lo entiendo, no”, responde el pequeño. “¿Te preocupa?” “ Me preocupa mucho…”, sentencia Aaron.

Es lo que tienen los niños de 8 años, que todo lo que dicen es cierto. Oye a su madre intentando tranquilizarle. “Aaron, donde tú vivas, sea la casa que sea, más grande o más pequeña, con un solo dormitorio o sin dormitorio…Va a ser tu casa”. Ahí las lágrimas resbalan por la cara de Martina y de su niño… “No podemos llorar, ni en los funerales se llora”, dice la madre. “ No somos llorones, somos leones”, asegura.

Nos vamos de su casa llorando, claro. Con un lío de emociones. Nunca habíamos oído hablar a un desahuciado de 8 años. Ojalá su testimonio sirva para algo.

Un Taxista perd el pis i la llicència

La situació desesperada de moltes families les fa intentar-ho tot abans que deixar de pagar la hipoteca, fins i tot deixar de menjar. Però el cas d'aquest taxista és inaudit. Aquest home ha arribat a renunciar a la seva única font d'ingressos, la llicència del taxi, per fer front a una quota hipotecària que sobrepassa els seus ingressos mensuals.

Un company seu del taxi ens explica amb més detall el cas.

             Declaracions d'un company del taxista afectat.

" Això no només és fruit de la crisi " Gian Piminchumo Jara

fotomontatge realitzat pel grup.

En Gian és un noi de 19 anys, originari de Lima, Perú. Va venir a Espanya, ara farà 13 anys, amb la seva família. Des de petit havia desitjat arribar a ser enginyer. Per aquest motiu va estudiar Batxillerat tecnològic al Sagrat Cor-Diputació. El curs passat va fer primer d'enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Barcelona. Semblava que se li donava molt bé, i estava molt satisfet amb els resultats, però la pujada de les quotes i la mala conjuntura econòmica familiar li han impedit continuar aquest curs amb el seu somni. Ara mateix pels matins es dedica a deixar currículums a diferents comerços i cafeteries, i intenta aportar alguns ingressos extres a la família donant classes particulars.   


Quin any vau contractar la hipoteca?
La van contractar els meus pares farà 13 anys, quan ens vam instal·lar a Barcelona, concretament al barri del Camp d'en Grassot. En aquella època, els meus dos pares treballaven i Caja Madrid els va donar moltes facilitats per contractar-la.
Caja Madrid us ha ofert algun tipus de solució, quan us heu vist obligats a deixar de pagar?
Caja Madrid o més ben dit Bankia, no ens ha donat cap solució, ni reduir la quota en relació als nostres ingressos actuals, ni acceptar la dació en pagament, ni cap altra cosa. En realitat ens anava a desnonar el dijous 18 d'octubre.
I com heu aconseguit que us suspenguessin el desnonament?
 Nosaltres mitjançant l'ajuda legal de la plataforma hem aconseguit que ens aplacessin el desnonament que s'anava a efectuar. Ara mateix tenim una moratòria de dos anys. Així que aquest és el temps limit  per pagar o abandonar el pis. Tenim les nostres coses ja mig embalades a punt per marxar.
Quina és la vostra situació econòmica en aquests moments?
Els interessos de demora han incrementat tant el deute, que ara mateix amb aquesta situació econòmica que passem, i sent una família de sis integrants, els meus dos pares, els meus tres germans i jo, només podem fer front a les factures de l'aigua i del gas i de menjar de marca blanca. Si no tinguéssim els pocs ingressos de ma mare dependríem totalment de la caritat ja que el meu pare fa poc ha deixat de cobrar la prestació de l'atur.
Quina ajuda us ha facilitat la Plataforma pels afectats per la hipoteca?
Ens ha donat assessorament i recolzament moral ja que ens han fet sentir part del col·lectiu. D'aquesta manera no ens sentim tan sols, com si fóssim un cas aïllat. Hem vist que hi ha més famílies que passen pel mateix i que ens comprenen. Totes les famílies creiem que això no és només fruit de la crisi, sinó que és també fruit d'una estafa. 
Heu demanat algun tipus d'ajuda social ?
Ajuda social com a tal no n'hem demanat, ja que de moment no hem acudit a cap menjador social ni hem rebut cap ajut econòmic a part de la prestació de l'atur del meu pare fins fa uns mesos.
Però a través de la plataforma hem aconseguit que, un cop acabada la moratòria, ens puguem instal·lar en un pis d'acollida de l'Ajuntament de Barcelona durant 6 mesos i no haguem de dormir al carrer.
Quins plans teniu per al futur?
En un principi, els meus pares han pensat de tornar al Perú, on hi tenim la família que ens acollirà a casa seva. Ara mateix el meu pare ja està a Lima on està buscant treball per aportar més ingressos al nucli familiar.