dissabte, 24 de novembre del 2012

"No ens han retornat el diners que hem prestat" Santiago Rodríguez


Entrevista al Director de l'Agència nº 9925 de Caja Madrid (Bankia) situada al carrer Passeig de Sant Joan, 135 de Barcelona el dilluns 19 de novembre de 2012.

Santiago Rodríguez, un home amb molta experiència dins del sector bancari, després de veure com han despatxat a una gran quantitat dels seus empleats, ens dibuixa el panorama que l'entitat pateix en aquests moments. 

L'Associació Espanyola de Banca (AEB) ha anunciat que accepta la proposta del Govern per frenar els desnonaments en casos extrems, Bankia ja ha començat a aplicar-ho?

Bankia és un dels bancs que més compleix amb la normativa legal. Llavors, en la mesura que pot i no ha arribat a altres opcions ajorna els desnonaments. Cal tenir en compte que les normes legals les compleix totes.

Com actua Bankia davant dels casos de morositat en el pagament de les quotes de la hipoteca?

Bankia ha adequat el 10% de tot el parc d'hipoteques que té. Ha intentat endolcir aquestes hipoteques allargant-les, reduint la quota, fonent els deutes dels morosos, entre d'altres coses.

Per què Bankia no accepta la dació en pagament en molts casos?

Si Bankia no tingués el problema que té de deutes impagats, que tothom sap no adoptaria aquestes mesures.
A Bankia no li paguen el que li deuen. Si no ens seguim quedant amb els pisos i seguríssim cobrant el deute, jo entro en fallida.

Pot concretar més exactament quin és el problema? 

T'ho explicaré en forma d'exemple. Imaginem que el Banc, Bankia, té l'equivalent a cent milions d'euros en dipòsits i que en presta noranta, als clients, en préstecs a hipoteques o el que sigui, és a dir els inverteix. El Banc no té res. Els deu milions d'euros, que no inverteix, són el marge que fluctua, perquè hi ha uns clients que s'emporten els seus dipòsits, i  altres que en porten més, per tant hi ha un marge que fluctua. Jo, amb el que inverteixo, he de pagar els interessos dels dipòsits que han deixat al Banc els estalviadors. Per tant, he de cobrar interessos dels préstecs. En una situació normal, el Banc pot suportar un 2% de morositat, i tot segueix funcionant normalment, però si els clients, als quals he prestat diners, arriben a un 10% de morositat, em menjo el marge. Ja no tinc diners. Aquesta situació és la de les entitats financeres. Ara mateix Bankia té el 70% de morositat, per tant ja no tenim diners. Està tot invertit. Quan els clients han obtingut beneficis amb la compra de pisos, que han doblat el seu valor, no han vingut a donar-nos un marge d'aquests beneficis. I ara que ens retornen el pis, però no els diners, no podríem fer front al retorn dels dipòsits dels nostres clients sinó fos per la injecció de diners públics. 

Quina possible solució veu al problema de liquiditat?

Hem arribat a una crisi de cavall. Però ho tindríem fàcil, en lloc de diners repartiríem totxos. Tu vols cent mil, doncs pren-los, t'ha tocat 1/2 pis, però clar si el client ha deixat diners vol diners. És el que em diries tu i el que em dirien tots els clients. Els bancs no som fàbriques de fer bitllets. Nosaltres tenim els diners que ens han deixat els clients. Hi ha gent que té molta barra, que el té rellogat, i cobra el lloguer, però no paga el seu deute. Els bancs pretenem cobrar els seus deutes per així poder tornar els seus diners als clients que ens han deixat els seus diners. I gràcies a la injecció de diners que hem rebut això és possible. Si no hagués estat com un efecte dòmino, després de nosaltres haguessin caigut altres també.

Quines facilitats ha donat la seva entitat als titulars de pisos hipotecats que no podien pagar la seva hipoteca? S'ha plantejat en algun moment la possibilitat de llogar els pisos que té en dipòsit, a preus socials?

Caja Madrid, Bankia ha fet una gran quantitat d'operacions socials amb els pisos hipotecats, els titulars dels quals no podien pagar-la, per no produir danys. No tenim cap interès a  deixar malparat a ningú, que un senyor que dorm en un pis hipotecat deixi de fer-ho, però si el pis que està al seu nom en realitat no és d'ell, perquè s'ha finançat amb diners del Banc, millor dit dels seus clients, i no ens retorna el préstec, perquè no el pot pagar, de fet l'hauria de deixar perdre per a que poguéssim estar en paus. A mí, si els clients que no em poguessin pagar el préstec de la hipoteca em diguessin: quina llàstima, el donem per perdut!, doncs llavors encara podria haver-hi un acord.
Si em preguntes si hem donat facilitats als titulars d'aquests pisos, et repeteixo que a un 10% del total d'hipoteques se'ls ha millorat les condicions, s'han adequat, se'ls ha donat facilitats, on pagaven 600 ara paguen 300, per exemple. De fet, tal com ja he dit abans,s'han reduït quotes, s'han allargat les dates, s'han fos deutes.

 El fonamental de la Banca és que nosaltres agafem uns diners i els prestem. Però la crisi ha afectat de tal manera a tots els sectors que els diners que hem prestat no ens els tornen. Per això ara mateix els préstecs estan paralitzats i ja no se'n concedeixen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada